dimecres, 23 d’abril del 2014

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).

 Morro descomunal.

De la mà de l’hipòcrita major del regne, José Manuel Lara, aquell que predica tot el dia dialeg i moderació mentre paga la nòmina i propaga els insults de Carlos Herrera i Francisco Marhuenda, diu que la vicepresidenta del govern espanyol està preparant una sorpresa per al Dia de Sant Jordi. Sembla que l’editor tocarà la campaneta per convocar a una foto simpàtica els editors catalans envoltant la vicepresidenta, una image que manifesti el suport del Regne d’Espanya a la nostra cultura. Im-pre-ssi-o-nant. Els mateixos que neguen l’ús del català a Europa, el seu mateix nom a l’Aragó, l’ensenyament de la llengua a milers i milers de xiquets valencians considerats de segona i que l’eliminen a cop d’expedients contra la comunitat educativa a les Illes Balears. Cal ser molt miserable per proposar-ho i per prestar-s’hi.

dimarts, 15 d’abril del 2014

Alegria estandàrd

Avui he hagut d'anar a fer una gestió a l'ajuntament . Mentre esperava pacientment a la cua , una senyora s'ha entestat a explicar la seva vida , i el seu gos no deixava de fregar contra la meva cama ; no sé si m'haurà notat molt la cara que he posat de mira - tu -un altre -que- tal; quina pena donem els sortits a la primavera , homeperdeu , conyja.
Canviant de tema , no sé perquè encara em poso dels nervis quan veig la meitat del personal llegint el diari sobre la taula , amb el poc que costaria mirar l'ara digital i guardar , almenys, les aparences ; suposo que els importa un pebrot l'opinió dels contribuents . En fi . M'ha cridat l' atenció una noia que , contra tot pronòstic, estava treballant sense parar darrere del taulell . No atenia al públic , es trobava totalment concentrada en l'àrdua tasca de copiar les dades en un ordinador a partir d'un document que sostenia en un petit faristol , just a la dreta de pantalla. Sense adonar-me'n, m'he hipnotitzat admirant la seva destresa . Tot d'una, ha aixecat el cap i els nostres ulls s'han trobat . Tenia la mirada a l'estil Fernando Trueba , i m'he quedat amb les ganes de preguntar-li si se li havien quedat els ulls així per culpa d'aquest treball , o si va ser per tenir aquesta manera de mirar que la van contractar .