Morro descomunal.
De la mà de l’hipòcrita major del regne, José Manuel Lara, aquell que predica tot el dia dialeg i moderació mentre paga la nòmina i propaga els insults de Carlos Herrera i Francisco Marhuenda, diu que la vicepresidenta del govern espanyol està preparant una sorpresa per al Dia de Sant Jordi. Sembla que l’editor tocarà la campaneta per convocar a una foto simpàtica els editors catalans envoltant la vicepresidenta, una image que manifesti el suport del Regne d’Espanya a la nostra cultura. Im-pre-ssi-o-nant. Els mateixos que neguen l’ús del català a Europa, el seu mateix nom a l’Aragó, l’ensenyament de la llengua a milers i milers de xiquets valencians considerats de segona i que l’eliminen a cop d’expedients contra la comunitat educativa a les Illes Balears. Cal ser molt miserable per proposar-ho i per prestar-s’hi.
Sí, si volem salvar-nos, no hem de voler baixar del tren, el tren que ens portarà a l'estació Llibertat. És allà on haurem de decidir el nostre futur i el del nostres fills. És allà on haurem de decidir quina societat volem.
dimecres, 23 d’abril del 2014
dimarts, 15 d’abril del 2014
Alegria estandàrd
Avui he hagut d'anar a fer una gestió a l'ajuntament . Mentre esperava pacientment a la cua , una senyora s'ha entestat a explicar la seva vida , i el seu gos no deixava de fregar contra la meva cama ; no sé si m'haurà notat molt la cara que he posat de mira - tu -un altre -que- tal; quina pena donem els sortits a la primavera , homeperdeu , conyja.
Canviant de tema , no sé perquè encara em poso dels nervis quan veig la meitat del personal llegint el diari sobre la taula , amb el poc que costaria mirar l'ara digital i guardar , almenys, les aparences ; suposo que els importa un pebrot l'opinió dels contribuents . En fi . M'ha cridat l' atenció una noia que , contra tot pronòstic, estava treballant sense parar darrere del taulell . No atenia al públic , es trobava totalment concentrada en l'àrdua tasca de copiar les dades en un ordinador a partir d'un document que sostenia en un petit faristol , just a la dreta de pantalla. Sense adonar-me'n, m'he hipnotitzat admirant la seva destresa . Tot d'una, ha aixecat el cap i els nostres ulls s'han trobat . Tenia la mirada a l'estil Fernando Trueba , i m'he quedat amb les ganes de preguntar-li si se li havien quedat els ulls així per culpa d'aquest treball , o si va ser per tenir aquesta manera de mirar que la van contractar .
Canviant de tema , no sé perquè encara em poso dels nervis quan veig la meitat del personal llegint el diari sobre la taula , amb el poc que costaria mirar l'ara digital i guardar , almenys, les aparences ; suposo que els importa un pebrot l'opinió dels contribuents . En fi . M'ha cridat l' atenció una noia que , contra tot pronòstic, estava treballant sense parar darrere del taulell . No atenia al públic , es trobava totalment concentrada en l'àrdua tasca de copiar les dades en un ordinador a partir d'un document que sostenia en un petit faristol , just a la dreta de pantalla. Sense adonar-me'n, m'he hipnotitzat admirant la seva destresa . Tot d'una, ha aixecat el cap i els nostres ulls s'han trobat . Tenia la mirada a l'estil Fernando Trueba , i m'he quedat amb les ganes de preguntar-li si se li havien quedat els ulls així per culpa d'aquest treball , o si va ser per tenir aquesta manera de mirar que la van contractar .
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


