No li tinc en compte. Vull creure que no hi ha hagut mala fe, que ha fet tot el que estava a les seves mans, i em consta que ho ha intentat fins a l’últim moment. Pobre, només ha estat una baula més a la vida, i li ha tocat cobrar el peatge dels anys acumulats. No el recordaré amb ressentiment, sinó amb tendresa.
Aquesta nit, tossut, repetiré el meu desig. Em sobren projectes, encara tinc il·lusions, i, sobretot, gent que estimo a prop.
No penso malbaratar temps amb rancúnies, ni discussions estèrils, ni invertir esforços en tirar sal a les ferides (començo a tenir la pressió alta, i la sal no és bona).
Acarono els records, però no m’hi enfonso, i em disposo a gaudir, un any més, de l’espectacle de la vida.
.jpg)
.jpg)
