dimarts, 31 de desembre del 2013

66666 Pel nou any.

A vegades m'agradaria ser un PC, i que per tornar a començar només necessités prémar ctrl + alt + del. D'aquesta manera, tornaria a néixer de nou sempre que em vingués de gust, sense fotos ni records, només necessitaria formatejar  el disc dur. Crec que ho hauria desgastat ja de tant posar zeros on abans hi havia uns, i no importaria si s'espatllava: em instal · laria un més gran (la mida importa), i així podria conectar amb altres ordinadors, que es trobessin en llocs que jo mai trepitjaré , i descarregar-la seva música, els seus contes i, amb ells, trossets de vides que jo mai viuré.

dilluns, 30 de desembre del 2013

Un altre cop.

Una altra vegada el remolí
dels núvols negres
girant al seu caprici
una altra vegada la tempesta
plovent amarga
sobre la fidel desesperança
i el meu congènit desarrelament
altra vegada les tenebres
florint imparables
escalant-me
per dins
per omplir-me de buits
fins esborrar-me sencer.

dimecres, 25 de desembre del 2013

La Nit.

Des de fa uns dies em dedico a robar-me somnis.
 Sòls triar els que estan nets, en dolby soround i llueixen un tan bonic com impecable technicolor. Paso dels que són en blanc i negre, em fan gran. Així que quan es fa fosc, em dirigeixo a carrers solitaris que m'asseguro que ningú em veu, em faig amb el meu somni ocult en el meu jardí. Ja tinc uns quants, tots aparcats en fila, ben ordenats per color. Em falta algun violeta. Els rento a tota hora, els aspiro per dins i els encero a la llum del sol. I de vegades, quan es fa de nit, em preparo crispetes, m'assec a la butaca VIP i me'ls paso un darrere l'altre, sense parar. Sense parpellejar, fins que torna a sortir el sol. I sommio el bonic que va ser la meva vida. O no.

dimarts, 24 de desembre del 2013

Sempre.

Ja ho dec haver teclejat per algun racó d’aquí, però això no treu que la nostàlgia sempre menteixi. I afegeix-ho ‘sempre’ amb Arial 12 i interliniat.

diumenge, 22 de desembre del 2013

Belem

A causa de la crisi
els àngels
a la túnica
i en les ales
porten publicitat
de "Funerària Satanàs".

diumenge, 15 de desembre del 2013

Assegem am en Marc.

Per fi tenim pregunta, han costat mesos per l’entesa i passaran encara moltes coses abans no la podras  ficar dins.
Aquesta pregunta binària pot portar a confusió i vull aportar-hi alguna cosa per tal de que la cosa li quedi clara a en Marc.
Per començar fill has de  tenir clar quines són les dues respostes, cal que vagis practicant durant els propers mesos, així doncs, ara quan surtis a lligar, tenir clar sempre on vols arribar, i m' adreço a tu per fer bon us de  la pregunta binària:


Vols que aquest vespre et convidi a casa a sopar?
       SI_  NO_
En cas  de resposta afirmativa. Et quedaràs a dormir amb mi?
      SI_   NO_

Crec que no pot quedar més clar, si es dóna (creec) el cas de respostes negatives tindrem aleshores un mal resultat.

divendres, 13 de desembre del 2013

Si i Si.

Companys, ahir vam  fer història!
Avui
els voltors se'ns tiraran al damunt, però hem rebut molts cops i ja n'estem tips. En certa manera em fan llàstima perquè mai podran sentir el que sentim pel nostre país. Sóc tan feliç...

P.d: No ho faig mai, però m'agradaria recordar a totes les persones que volien el mateix que nosaltres i les hem perdut pel camí. Si n'estarien de feliços.

Pels cagadubtes.

El No-No està clar, el Si-Si també, però els del Si-No de que van? son els mateixos que no saben mai que volen, no? aquells que fan cua a la panaderia dubtat mitja hora entre una barra de mig o dues quart...

dijous, 12 de desembre del 2013

"Voleu que Catalunya sigui un Estat independent que decideixi lliurament la seva relació amb Espanya i Europa?"...Toni Soler

Clarament independència o prohibició. Si no hi ha prou valor d'assimilar políticament el què vol el poble, llavores caldrà que aquest ocupi el Parlament i faci la Declaració definitiva. Però, com que tot això és un enrenou de cal ampla, la solució més pràctica és la de que ERC provoqui la desfeta del Parlament i, amb la nova convocatòria electoral, hi hagi la clara sentència d'independitzar-nos.
Les eleccions no les poden prohibir. No cal que surti la independència escrita en cap lloc. Però, tothom sabrà què votem. Una vegada constituïda la taula, es fa la Declaració. Llavores, serà quan vindran les trifulgues. Mentrestant, tot és perdre temps, nervis i malestar generalitzat, com aquesta desgraciada de revisora de RENFE que diu que "...por mis cojones (?) que os hecho del tren por ser catalanes!"

dimecres, 11 de desembre del 2013

300 Aprox.

Disposo d’unes 300 hectàrees d’imaginació verge (metru quadrat amunt, pam avall) delimilates pel nord per una filera d’arbres centenaris i de mida australiana mentre, a banda i banda del tema, hi ha tota una renglera admirable i ben cuidada d’elements d’alta gamma paisatgística, ooooooh!.

El meu poble.

La major astúcia del diable és fer-nos creure que no existeix. Per això Anglaterra i França varen creure’s les declaracions de pau de Hitler i deixaren que el fill del dimoni es fes amb el control de Txecoslovàquia i Àustria sense que el mateix tingués necessitat de tirar un sol tret. Sempre que el diable treu la cua, allà estan els jueus, que és la raça que més odia el diable, un poble que ens ho ha donat tot: els millors artistes, els més grans científics, la moral basada en la compassió, el bell profeta, Jesús, les formes de govern, diguem-ne més adequades. La democràcia és cosa dels jueus digué Hitler, i tenia raó, i per això els volia exterminar. Anglaterra i França, i els Estats Units també varen creure que el diable no existia del tot, que el mal complet era quelcom que no podia existir, que Hitler al capdavall tenia bones i males intencions, però sobretot males intencions domesticables. Podien derrotar Hitler quan encara no tenia apenes armament, però varen voler confiar en ell, varen deixar que passés el temps i que per tant es rearmés, i així començà i esclatà la segona guerra Mundial.

dilluns, 9 de desembre del 2013

"Afoto.........finslagorracosineta."


“El diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d’ara, d’ahir, de demà i de sempre” (Salvador Espriu)



Com que la meva ignorància és insondable, hi aprenc un munt de coses, descobreixo textos d’Espriu que desconeixia; com el fragment d’aquesta carta que el poeta va escriure al metge i polític Joan Colomines i Puig, amb data de 17 de maig de 1960:
“Vaig escriure La pell de brau, entre altres raons, perquè no fos dit, repetint un pensament d’Ortega (allò de «sólo las mentes castellanas tienen capacidad adecuada para percibir el gran problema de una España unida»), que la perifèria no podia entendre la cèlebre Península en la seva complexa i profunda totalitat. Ara bé, crec –i cada dia ho veig més clar– que el diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d’ara, d’ahir, de demà i de sempre.”
.........“Sóc un gran admirador del castellà i de les lletres castellanes –i, fins i tot, d’aquest estrany, enigmàtic poble del tràgic altiplà–, però no hi tenim en absolut res a pelar, i perdoneu l’expressiu vulgarisme.”

diumenge, 8 de desembre del 2013

La majoria silenciosa a parlat...........!!!!.

Els espanyols que viuen a Catalunya, acompanyats per uns pocs de fora i per falangistes, el divendres
van tornar ha fer figa. Ciutadans i PP, han demostrat que la seva majoria silenciosa, mai ha existit. Van fer figa el dia de "la raza o de la hispanidad" i volent arreglar-ho han acabat sent esclaus de la seva estratègia, i ara estrepitosament. Tothom ha pogut comprovar, que els unionistes i federalistes a Catalunya, comencen ha ser testimonials, si més no a peu de carrer.

Dos milions de catalans cridant independència respectant a tothom, front a no més de 5.000 energúmens que no deixaven d’insultar i amenaçar, ho diu tot.

L’única victòria, però tant pírrica com decepcionant, ha estat veure com el primer secretari del socialistes Pere Navarro, finalment ha tancat el cercle unionista per defensar Espanya i la seva constitució. Aquesta victòria dels espanyols, ens entristeix profundament, sobre tot perquè les diferencies ideològiques, mai havien conduit als socialistes a aliar-se amb els que practiquen la intolerància i neguen l’ús de la democràcia.

Ara tot és més clar, ells tenen el seu bloc per defensar la seva constitució, i la seva majoria silenciosa és tant inexistent com les seves raons.

No ens que no ens ofereixin res, és que volen que abracem les seves formes i continguts, no fer-ho aviat estarà penat. És per això que els espanyols del PP preparen tot un seguit de lleis que conformaran el nou compendi de com espanyolitzar i reprimir als qui s’oposin a la bona nova de tornar a tenir l’Espanya de sempre, “una grande y libre".



La independència no és demana, és pren.

 

diumenge, 1 de desembre del 2013

Des de sempre.

No confíar en ningú
seguir sempre sol
parlar amb mi mateix
no tornar enrere
no pensar en després
passar els dies
passar els oblits
passar els morts
esperar el dia fatídic
el de la mala notícia
ensorrat en un banc
pensar en el que va poder ser
assecar-me les llàgrimes
arreglar papers
donar-me una volta per on vaig créixer
seure en un altre banc
recordar de nen
recordar de jove
acomiadar dels que ja no hi són
tornar a casa
tirar-me al llit
trucar al meu pare mort
asserenar quan pugui
buscar a google un miracle
comprendre que no existeixen
mirar per la finestra
veure la gent caminar
sentir els sons de la vida

i tancar els ulls amb dolor.