El meu poble.

La major astúcia del diable és fer-nos creure que no existeix. Per això Anglaterra i França varen creure’s les declaracions de pau de Hitler i deixaren que el fill del dimoni es fes amb el control de Txecoslovàquia i Àustria sense que el mateix tingués necessitat de tirar un sol tret. Sempre que el diable treu la cua, allà estan els jueus, que és la raça que més odia el diable, un poble que ens ho ha donat tot: els millors artistes, els més grans científics, la moral basada en la compassió, el bell profeta, Jesús, les formes de govern, diguem-ne més adequades. La democràcia és cosa dels jueus digué Hitler, i tenia raó, i per això els volia exterminar. Anglaterra i França, i els Estats Units també varen creure que el diable no existia del tot, que el mal complet era quelcom que no podia existir, que Hitler al capdavall tenia bones i males intencions, però sobretot males intencions domesticables. Podien derrotar Hitler quan encara no tenia apenes armament, però varen voler confiar en ell, varen deixar que passés el temps i que per tant es rearmés, i així començà i esclatà la segona guerra Mundial.