Internet avall

Tenir el blog com el salpicaderu d'un Seat Panda hauria de ser tipificat pel Codi Penal del Mal Gust. Perdoneu, però algú ho havia de dir... (Polònia dixit.). Ja és hora de posar-nos seriosament estètics, i que algun Organisme Cibernètic Competent ens empari de tanta decoració gratuïta que, amb total impunitat, penja a banda i banda de les bitàcoles personals. Parlo de la faramalla indiscriminada 2.0 en forma de gadgets estúpids, dibuixets punibles i logos horteres que, d'un cop sec, empenyen l'estètica internet avall. La solució: targeta vermella directa, expulsió de la catosfera i suspensió indefinida per tots els qui tenen el blog com el pitram de la Castafiore, això és: ple de joies al límit de l'escot però que no valen ni un duro.

6'3 sospirs/min.

Es busca professional de l'avorriment, preferentment en règim d'autònom, amb capacitat de facturació fins a 75 h. (aprox.) de mans subjectant les galtes en forma d'embut, 6'3 sospirs/min., i desenfocament acreditat al buit més comú. Es valorarà domini visual de les musaranyes, arronsament general d'espatlles i coneixements superiors de l'escala dels badalls.

Om's

Per fi el Sr. Tinc decideix fer obres a l'espai interior, entre els ronyons, la zona hepàtica i els pulmons. Qüestió de salut espiritual: tombar envans, aixecar parets i fer passar regateres per tenir a dins un lloc ben condicionat pel recolliment, la meditació i demés om's. Només falta perfilar la decoració. Que sí rotllo budista, que sí millor posar-hi mobiliari halal o potser tirem pels colors de tota la vida: crucifix, santoral i avall.

Que comenci la festa.

com sempre
sense avisar
i sense que ningú
els convidés
ja han vingut tots:
els morts
els records
el que es va podrir
el que no va poder ser
la tristesa congènita
l'ànima atormentada
el present desangelat
i el futur descoratjador.

Pensant en veu alta.

Estat propi, sobirania, subjecte de, dret a decidir...sempre amb un ull al darrera perquè el veí no se'ns tiri al damunt, però retallant aquí i allà per tenir-l'ho content. Em recorda tan a l'Estatut...déjà vu.

Ding Dong

El Sr. Tinc pateix atacs de futur: cada vegada que l'esdevenir, ding-dong, se li plantifica a casa ―cual anunci de lleixiu― s'arrauleix fet una bola de temors en el racó de les indecisions. Una postura autista que dura fins que el futur no ha etzibat un cop de porta de present impresentable, i el Sr. Tinc ja ha expulsat tota l’angoixa, inspira-expira-inspira-expira, en una bossa de plàstic, tranquils que ja em passarà...

Encara no sé cap on decantaré aquest bloc.

Avui començo fent unes quantes proves.

Vull penjar aquesta foto perquè em dóna molta energia quant la veig.