Ens ho han dit tantes vegades que més d’un pensa que potser tenen raó. I si veritablement la majoria de catalans que desitgem votar som nazis? Aquell home va arribar a creure que si els altres, tant ho repetien podria ser que tinguessin raó.
On devem amagar els camps d’extermini? I aquelles fileres inacabables de barracons de la mort, on són? I les xemeneies que no paren de treure fum, on s’amaguen? Si els catalans som nazis, a quin taller clandestí estem confeccionant milers i milers de vestits de ratlles?
I si el que estem preparant, enlloc d’unes urnes de cartró per votar pacíficament són tancs de ferro i avions carregats de bombes per arrasar les ciutats?
El que dubta pensa que no pot ser que s’equivoqui tanta gent d’UPyD, del PP, de C’s, del PSOE i fins i tot del PSC que ens comparen amb aquell règim de terror nazi. Deuen tenir raó. Però per més que volta i que busca no troba cap indici.
A una cuneta, allà on els falangistes van afusellar demòcrates, catalanistes, sindicalistes o simplement republicans, s’ajup i para l’orella a terra. Sent una veu llunyana, que ve de Polònia, d’Àlemanya i d’altres pobles d’Europa:
Ens van ofegar a una cambra de gas.
Els meus fills van morir de fred i de gana.
No vèiem res més que el fum dels crematoris.
Amics dels botxins, deixeu-nos dormir en pau.
No ens feu servir més pels vostres foscos interessos.
