De bon matí
està rondant la pena
una pena inesgotable
que revoloteje
al meu voltant
amb ales de tristesa
una pena profunda
una pena infinita
una pena eterna
i jo intento escapar-me
buscant un sol
sigui el que sigui
però la pena
sabent-me seu
em mira i no em deixa
i cada vegada més a prop
va enfosquint
el meu resignat cor
amb pinzellades de boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada