dilluns, 13 d’octubre del 2014

Una pena inesgotable

De bon matí
està rondant la pena
una pena inesgotable
que revoloteje
al meu voltant
amb ales de tristesa
una pena profunda
una pena infinita
una pena eterna
i jo intento escapar-me
buscant un sol
sigui el que sigui
però la pena
sabent-me seu
em mira i no em deixa
i cada vegada més a prop
va enfosquint
el meu resignat cor
amb pinzellades de boira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada