Una multitud s’apinya i es protegeix de la pluja amb paraigües de tots colors. Reclamen democràcia: volen expressar la seva voluntat per mitjà del vot, lliurement i pacífica. Han sortit al carrer perquè l’Estat els vol limitar aquest dret en nom d’unes lleis dubtoses que, amanollades per tirans, esdevenen injustes, opressives, èticament inadmissibles. ¿On és, això? ¿Hong Kong o Barcelona?
Hong Kong i Barcelona (i Mataró, Tarragona, Berga, Manresa, Girona, Arenys, Tortosa, Lleida, Sort…). A Sud-àfrica també va succeir; les multituds van fer una majoria social i aquesta majoria va guanyar: entre el 1990 i el 1996, l’aparell jurídic de l’apartheid va ser abolit. Ells i nosaltres som tot u, perquè la lluita contra la tirania és un combat universal. Massa que ho sabem. Catalunya ha crescut en lluita permanent contra el feixisme, i aquí estem, alçats, perquè l’autodeterminació és la dignitat democràtica dels pobles i perquè sabem que els nostres adversaris han perdut el tren de la història.
Sud-àfrica va derrotar l’apartheid; Hong Kong i Catalunya es mobilitzen per la democràcia. Entremig hi ha hagut revolucions taronges dissortades, perquè confrontaven amb Rússia, i revoltes al nord d’Àfrica, avortades, tenallades entre el colpisme i l’islamisme. Nosaltres tenim cartes millors. Tot i la pega històrica d’estar encaixonats entre França i Espanya, tenim el privilegi de viure en un racó de món pacificat i amb uns valors democràtics que semblen assentats. Si conquerim la nostra llibertat, ningú ens l’arrabassarà a cop de baioneta.
Mantinguem-nos, doncs, ferms i units. Cap tribunal té dret a dictar sentència contra un poble. Quan la majoria d’un país se sap atropellada, desobeir és un deure. Les urnes són l’única font legítima d’autoritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada