Conveni.

Estic perdent la memòria. No sé si pel pas dels anys. Pel pas de les penes, o perquè sempre em perdo imaginant una vida millor que no és la meva. El cas és que oblido coses essencials, vitals. Com el mar que l'envolta, les vides que bateguen, o les cançons que el decoren. De vegades oblido tot el que adorna els llocs que m'importen. Llocs on em sento viure. On em sento jo. On el batec del cor, lluny de molestar, acull. I em passa també amb les persones. Estic perdent la memòria, i per això escric el meu diari en un bloc. No perquè tingui l'esperança de reconciliar amb mi mateix algun dia. Més que res per recordar constantment el idiota que sóc.