Avui la sirena del meu somni semblava abatuda, com si hagués estat massa temps nedant contra corrent i sense moure del lloc. Es abraçava les espatlles, suposo que pel fred, i m'explicava que aquestes últimes setmanes se li estan fent molt llargues. Té la teoria que els cavallets i les estrelles de mar es transformen en monstres de l'avern quan els poses una bata a quadres blaus i et gires a escriure a la pissarra. Jo crec que exagera una mica, però clar, això és fàcil de dir si mai has estat al fons del mar. M'ha explicat, per no preocupar, que només estava cansada, i si no fos perquè sé que no sap mentir, jo diria que era tristesa, i no cansament, el que es gronxava en les seves pestanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada