Tot se'n va.
Tot empitjora.
Tot s'esqueixa.
No hi ha dia
en què la pena
no em esgarrapi l'ànima.
fa molt
que vaig enterrar
qualsevol esperança
de sentir-me feliç
que una il · lusió
em acariciés.
Ara en els meus dies
no hi ha res
només quedem
la meva ànima i jo
mirant-nos a la cara.
Tots els que vaig ser
ja no hi són.
I m'adono
amb molt de dolor
que la vida
se m'ha anat
en un sospir
de memòria gelada.
Miro cap enrere
i comprovo afligit
que el temps
ha devorat
tot el que m'alegrava.
I ara
de tot
el que vaig viure
només em queden
tristeses
llàgrimes
i desesperances.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina