L'espanyolisme.

L’espanyolisme, històricament, ha basculat entre dues actituds diferents: la negació de Catalunya i el pacte amb Catalunya. Entre 1900 i 1931 no hi ha sinó negació: neguen el caràcter nacional de Catalunya, neguen l’Estatut d’Autonomia, neguen l’oficialitat de la llengua. En el període 1931-1936, l’espanyolisme busca el pacte: reconeix la diferènciacatalana, consent l’Estatut i accepta l’oficialitat (limitada) del català. Entre 1936 i 1975, el nostre país no només és negat taxativament, sinó que hi ha un intent d’extermini cultural i va de poc que no reïx.

El període següent, 1975-2000, torna a ser de pacte: l’hostilitat anticatalana hi és, però tapada amb cendra; el governs espanyols successius toleren alguns avenços i alhora busquen de minar, a la callada, l’autogovern de Catalunya. L’any 2000, José María Aznar inicia el seu segon mandat presidencial i el pèndol emprèn el camí de tornada: comença un nou cicle d’hostilitat anticatalana, que ara es veurà reforçada, de Catalunya estant, per un estiracordetes de luxe: Ciudadanos.

Potser la diferència principal que hi ha entre el Partido Popular i Ciudadanos està en la tradició que representa cadascú. El primer ve del franquisme. El segon ve de més enrere: de l’espanyolisme dinàstic de les primeres dècades del segle XX (Romanones, Maura, Canalejas…), de Lerroux i de José Antonio Primo de Rivera (Catalunya entesa con un ull de poll, com una ferida que s’ha de cauteritzar.) Ciudadanos és això: un partit nou que fa un discurs vell, una barreja de Restauració, lerrouxisme i falangisme.

Ciudadanos neix de la picor espanyolista del PP i el PSOE de Catalunya i creix amb la crispació que, davant el despertar nacional de Catalunya, sent aquesta gent. El seu discurs és encara més antic que el del partit de la gavina: Catalunya no és una nació –diuen–, no té més personalitat històrica que Múrcia, la Renaixença va ser una desgràcia, la consciència nacional dels catalans és fruit d’una intoxicació, el català està bé arraconat, no hi ha drets nacionals, l’espoli fiscal és mentida, el dret a decidir és “una chorrada” i el castellà està perseguit a Catalunya.

L’última enquesta del CEO pronostica que Ciudadanos serà la tercera força política de Catalunya, a costa dels partits dinàstics tradicionals. Jo crec que això és bo. Perquè vol dir que l’espanyolisme no té res per oferir-nos. Incapaç de pair Catalunya, l’espanyolisme emprèn l’enèsima croada per destruir-nos. Però no mostren altra cosa que la seva impotència i prenuncien la seva derrota. Perquè avui tenen al davant, tossudament alçat, un poble pacífic, alegre i guanyador.