Badall.

Ho teclejo a càmera lenta perquè quedi clar: n-o-s-ó-c-n-i-n-g-ú. Aquesta confessió va dedicada a tots els qui heu tret la curiositat per la safata d'entrada del gmail i, escurant-vos la gola i la vergonya, heu preguntat per la vida d'un servidor, capítol: 'Qui és, el Sr. Tinc?'. Només puc atribuir aquest sobtat interès per la meva biografia de badall i tres tedis a l'aliniació insòlita d'uns planetes xafarders, o a la poca feina que diuen les estadístiques, passeu-me les llistes de l'INEM. Sigui com vulgui, us emplaço al requadre de la banda dreta del blog, apartat 'Sobre jo': em continuo vestint amb la mateixa i idèntica definició. I pels paparazzis cibernètics al límit de la psicopatologia més aguda, només una dada objectiva: la xifra per una instantània meva té una cua de (mínim!) cinc zeros, i tan li fot si és en euros, iens o dolars, o si s'estampa en un xec o al fons d'un maletí.