Hi havia una vegada un rei que volia anar de pesca .
Va cridar al seu pronosticador del temps i li va preguntar l'estat del mateix per a les pròximes hores .
Aquest ho va tranquil · litzar dient-li que podia anar tranquil doncs no plouria .
Com la núvia del monarca vivia a prop d'on aquest aniria , es va vestir amb les seves millors gales .
Ja en camí es va trobar amb un camperol muntat en el seu ase qui al veure el rei li va dir :
" Senyor és millor que torni doncs plourà moltíssim" .
Per descomptat el rei va seguir el seu camí pensant :
" Que sabrà aquest tipus si tinc un especialista molt ben pagat que em va dir el contrari.
Millor segueixo endavant " .
I així ho va fer ... i , per descomptat va ploure torrencialment .
El rei es va amarar i la núvia va riure d'ell al veure-ho en aquest estat .
Furiós va tornar a palau i va acomiadar al seu empleat .
Va fer cridar al pagès i li va oferir el lloc però aquest li va dir :
" Senyor , jo no entenc res d'això ,
però si les orelles de la meva ase estan caigudes vol dir que plourà " .
El rei va contractar al ruc .
Així va començar el costum de contractar rucs com a assessors
que des de llavors tenen els llocs més remunerats en el govern .
-Quan ens ataquen la dignitat demostrem que som vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada