Clàssics del Sofàs-(tercer any)-

Hi ha dies que em deixo grenyes i xandall, i m’assec al sofà amb tres dissabtes consecutius al costat. És llavors quan el mascle 100% catòdic que porto a dins s’escarxofa davant la TV en cinc etapes anatòmiques. Primer: badall amb redreçament inclòs de la goma dels calçotets, natja dreta. Acte seguit, estirament de cames i mandra damunt del puf. Comprovat el brillo i el volum de la tele, inflor sobtada de la panxa, qualitat física inherent en qualsevol teleespectador que vulgui acreditar hores infinites de programes i sèries al cul. Del volum abdominal exagerat, al polze televisiu: un dit febrós de zàping que, amb un criteri estrictament compulsiu, prem tots els botonets del " mandu". I, per últim, un clàssic dels sofàs: tancament progressiu de parpelles i caiguda lateral (i a càmera lenta) sobre un mar d’snacks varis.