Performance.

Trepitjo la flonjor d'una gespa inventada que, com una catifa, se'm desplega sota els peus quan faig petar els dits, xulo de mi. Tanco els ulls i pinto el cel del color Pantone que més li plau a la imaginació, consentida ella. I en dies d'alta fantasia irreversible, puc fer  que el món aturi l'eix de rotació només aixecant una cella, que quatre planetes amb el meu nom surin per l'amplitud infinita de l'Univers, o que una performance d'OVNIS amenitzi l'espai exterior i alguna hectàrea ciberespacial més; i és que, en qüestió de malabars cervellils, servidor no s'hi posa per poc...