Posi'm un gat.

Les últimes analítiques ho corroboren: tinc l'alegria a ―27, els triglicèrids al límit del suïcidi col·lectiu i un percentatge estratosfèric de plaquetes deprimides, kleenex en mà. El psicòleg, amb cara d'ensumar merda, va i em prescriu que: a) tregui el cap a passejar ―mínim!― tres cops al dia; b) que consumeixi cada 12 h. (i en versió original) un parell de devedés dels Monty Python, i c) que posi un gat a la vida, marca siamès i fàcil d'utilitzar, dels estàndars, vaja: aquells que s'enrosquen a la falda i t'absorbeixen tots els mals rotllos entre badalls per aquí i run-runs per allà.